Per dignitat

El passat 1 d'octubre de 2017, amb els comptes de la Generalitat de Catalunya intervinguts, les forces d'ocupació repartides per tot el territori i un clima 100% hostil per part de l'Estat Español, Catalunya va dur a terme un referèndum d'autodeterminació. Amb tot vam viure a Catalunya una jornada sense precedents. Tant pel que significava i implicava la votació, com per la barbàrie viscuda per molts catalans.

Avui fa just una setmana. No hi ha prou paraules per descriure tots els successos ocorreguts al llarg d'aquella jornada. Alguns ho van aprovar i defensar, però la immensa majoria de catalans ho vam viure amb perplexitat i animadversió.

Personalment considero que en el sentiment de la gent hi predominava l'empatia. Jo destacaria una empatia en el seu estat màxim. Veure les imatges del que estava passant en alguns col·legis electorals, no va fer que la gent es quedés a casa per por, si no ans el contrari. Va ser un agent motivador. Motivació i força de voluntat basades en l'empatia vers els altres, però també basada en les ganes de defensar el que als nostres avantpassats els ha costat dècades aconseguir.

No estem parlant de bens materials ni de millores laborals, sinó de drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret a lliure reunió, la lliure comunicació entre persones... Però per sobre d'això, hi ha la voluntat d'un poble de decidir el seu futur, decidir quins valors han de predominar en la seva societat, decidir de quina manera vol construir el seu país. Una voluntat que inclou tant els que estan a favor de la independència de Catalunya com els que no, una voluntat que inclou els que volen construir una nova República Catalana però que respecta els que prefereixen seguir en un Estat Monàrquic.

En definitiva, una voluntat incloent, que defensa els drets tant dels uns com dels altres. Ni de bon tros s'aproxima a la voluntat excloent, autoritària i repressora mostrada per l'Estat Español.

Una publicación compartida de Jordi Bertran (@jordi2bertran) el 3 de Oct de 2017 a la(s) 5:51 PDT

Admirable l'actitud de la gent, sense caure en el parany de la provocació, fins i tot després de veure com apallissaven als seus amics, pares, àvies, alcaldes, veïns i veïnes....i als bombers i mossos d'esquadra que van gosar posar-se per davant del poble per protegir-lo de la policia militaritzada. Repeteixo, admirable.

Venen uns dies intensos, tant des del punt de vista polític com emocional. Molts hi han deixat la pell per defensar lo seu i els seus. Ara toca ser més forts que mai, no defallir ni en actitud ni en motivació, no caure en provocacions ni en el menyspreu. Ningú aconseguirà humiliar-nos, perquè això ja no va d'independència sí o independència no, ara ja és per dignitat.